La Veu del Poble.
Música FOLK a la Lleida dels 70's
El Moviment internacional "FOLK MUSIC":
Autors com Bob Dylan escriuen a cançons com "Senyors de la Guerra" (Masters of War):
Cantautors com Woody Guthrie, Pete Seeger, Joan Baez, Bob Dylan, o grups com The mama's and the Papas, Peter Paul and Mary, Beach Boys, The Birds, Kingston Trio, Flying Burrito Brothers, Grateful Dead, Buffalo Springfiels, The Band als USA , o Pentangle, Fairport Convention, Steeleye Span, Donovan al Regne Unit, foren, entre molts altres exponents, expressions potents d'aquest vigorós moviment.
The Mama's and the Papa's. Any 1967 |
Joan Baez y Bob Dylan al documental "Don't look back", de D.A. Pennebaker. 1963 |
Joan Baez i Bob Dylan 1963 |
Peter Yarrow, Paul Stooker i Mary Travers. Any 1969 |
Bob Dylan i Joan Baez a la Marxa per la llibertat i el treball a Washington Agost 1963
Política i societat a Espanya i a la Lleida dels anys 70's:
En ple ocàs d'un règim polític ja en decadència, però que es negava a abandonar, la situació política a Espanya, Catalunya i Lleida era d'uns anys de plom, amb una repressió i censura del règim que anorreava amb brutalitat tota expressió de llibertat o dissidència. Només cal recordar com, encara al març de 1973 era executat al garrot vil l'activista Salvador Puig Antic, o com el 27 de setembre de 1975, malgrat el clamor internacional i fins i tot la mediació personal del Sant Pare, s'afusellava 5 persones per motius polítics. Tot i així, quelcom començava a moure's perquè la sensació social d'estar a la fi d'un període i la necessitat d'impulsar l'economia i també per la pressió internacional, a poc a poc, s'obrien petites vies de llum en el pla polític i social d'aquest tenebrós escenari.
Darrers afusellats per el franquisme. Any 1975 |
La música Folk a la Lleida dels anys 70's
CM Folk |
Al voltant d'aquests solistes, cantautors, poetes, grups musicals i de les seves creacions e iniciatives, apareixen entitats i associacions amb vocació cultural, ens de la societat civil que sovint voregen una fina línia, gens definida i sovint arbitraria, que separa el permès o tolerat del prohibit i comencen, alhora, a programar concerts, audicions, cine fòrums i festivals per a donar ressò a aquest moviment musical i reivindicatiu, com veurem més endavant.
... I així, en aquest context neix "La Veu del Poble", Grup Folk
...en aquells temps, ja teníem la consciència que que tot allò que ens intentaven fer creure no era veritat, i que estaven passant coses suficientment greus com perquè a mesura que ens n'assabentàvem, anàvem prenent posicions i els nostres criteris es tornaven cada cop més crítics. Una bona forma de poder expressar-nos, i a la nostra manera opinar sobre alló que succeía, era mitjançant la música (Marco).
Antecedent i preliminars: Res no es fa del no-res.
Cal considerar que sense una formació musical i experiència prèvia, no seria possible una expressió artística musical sólida. Molts dels components agregats a la Veu del Poble, havien passat, malgrat la seva joventut (14 anys d'edat en el moment de constituir-se el grup de Folk a l'any 1969) per diverses etapes formatives en el món de la música: L'Antonio amb el Professor sr Àngel Ros, gran pedagog i violinista, En Josep amb el Mestre de guitarra sr. José Montagut que fou professor del concertista Carles Trepat, l'Albert amb formació acadèmica de piano i solfeig, Marco, Darío, Jordi i Josep formant part del cor de Maristes Montserrat, Sagrat Cor o l'Orfeó Lleidatà amb els mestres Fausto Turell, Lluís Virgili i altres directors (Hermano Gregorio, Hno Silverio, Hno Fernando, Hno Andrés...).
Les harmonies a partir del 1er, 3er i cinquè intervals per a la primera, segona i tercera veu... estaven garantides!
Aquest pas per el cant coral, i més en el univers marista, com es sol dir, "imprimia caràcter"... el Marco ens ho explica:
Pueri Cantores, amb l'Alba, a la professó de Sant Jaume.
Foto de Ramon Borrás. (Any aprox. 1961), al centre, també amb Alba Hermano Gregorio, director. |
Foto de grup després de l'acte d'imposició de les albes
dels Pueri Cantores. Al centre la sra Isanta. A l'esquerra de la foto el Marco, a la dreta en Josep. Any 1960 |
Brodat amb el logo del Cor "Pueri Cantores Maristas" |
Pueri Cantores. Visita al Santiago Bernabeu, tot fent diversos concerts, TVE inclosa, a Madrid.
A la dreta de la imatge Jordi, Josep i Marco. Desembre any
1965
|
Concursos corals, Cor Maristes amb vestit de "Caramelles". Anys 60's. Dir. Hno Andrés |
Josep. Primeres notes guitarrils Any 1965 |
D'aquesta manera, i desprès de diverses iniciatives musicals, es produeix una transició personal i colectiva, desde la música coral a les noves actuacions i intervencions ja com a grups musicals independents, conjunts com Rockers, format per Hèctor, Eduard, Marco, Dario, Manolo i altres accions que a poc a poc conflueixen cap a la iniciativa i el projecte comú de "La Veu del Poble".
Rokers. Any 1968. Marco, Dario, Hèctor, Eduard, Manolo. Any 1968 |
Primera formació de "La Veu del Poble".
..."Definitivament, la formació de la Veu del Poble a l'any 1969 va quedar establerta per lo Dario Ibañez (guitarra i banjo de sis cordes, veu i micròfon); l'Eloi Gomà (guitarra i veu); l'Albert Prado (guitarra i veu); lo Marco Remacha (guitarra, flauta i veu); lo Josep Francisco Clotet (flauta, harmònica, guitarra i veu -tot alhora-); lo Jordi Codina (tres cops de pandereta i veu); lo Jordi Aixalà (flautes diverses, harmònica i veu); i l'Antonio Artigues (contrabaix, guitarra i veu).." (Memòries de La Veu del Poble).
1a Formacio de La Veu del Poble. A la foto manca el Contrabaix i Antonio Artigues. Any 1969 |
Ara ja podem dir tots els noms, perquè en aquells dies l'Antonio Artigues i lo Jordi Aixalà havien d'actuar amb un nom fingit, degut a que les seves respectives famílies s'oposaven a que els seus fills actuessin en públic fora de l'escola. Tot i això, podia més l'afecció que el possible càstig si estaven descoberts en la seva gosadia, i s'arriscaven de bon gust, això si, sempre amb la mosca darrera l'orella, defugint fotografies, entrevistes i posar-se en primera línea de foc, encara que això últim no era gaire problema ja que teníem al Dario que amb la seva presència, simpatia i ganes de micròfon omplia els possibles buits que es poguessin produir... (memòries de La Veu del Poble)
Actuació de diversos membres de La Veu Del Poble: Teclats
Albert, Xilofón Josep, Contrabaix Antonio, Guitarra Marco, Manel i Eloi. Festival Montserrat any 1970 |
Com vam escollir el nom del grup:
En aquells dies els grups que anaven apareixent en el panorama de la música folk, tenien per costum posar-se noms compostos i amb certes connotacions per tal de deixar entendre el tipus de música que feien. Nosaltres no havíem de ser menys, i així després de pensar-ho i de fer propostes, una tarda tancats a la barberia es van posar a votació tot un seguit de noms De totes les propostes la que va tenir més vots va ésser la de "La Veu del Poble" -aguanta el nom-, i encara que ara soni un tant estrany, en el seu temps donava una certa pàtina d'autenticitat. Malgrat que el nom que vàrem escollir tingui una lectura polititzada i reivindicativa, cosa per la qual ens hagués pogut dur problemes amb les autoritats i la censura, no vam tenir mai cap tipus de dificultat. Segurament perquè sortint a actuar tots ben mudadets per la mare, poques sospites de subversius podíem despertar als polis que s'infiltraven a les actuacions i als recitals, i encara que no defugíssim el compromís i el fet reivindicatiu, el nom havia estat triat amb el sentit més melòdic d'allò autèntic que surt de la cultura i la música popular.... (memòries de La Veu del Poble)
Logo de La Veu del Poble. Autor Marco Antoni Remacha |
Albert, Josep i Marco acompanyant musicalment a les
futures promeses líriques, als festivals escolars (Any 1969) |
Jordi, Albert i Marco... Amb el 'Manager' al darrera |
Com escollir un repertori FOLK?
Cançoner FOLK anys 60's. Portada disseny de Jordi Batista |
La Veu del Poble creix...
Sovint els grups de música folk els integraven nois i noies, ja que com que en els temes a interpretar les veus eren part important com a suport musical, s'enriquien les possibilitats si en les formacions hi havia veus femenines. De seguida que vam veure que lo nostre anava en serio, ens vam plantejar la possibilitat d'integrar alguna noia en el grup.../... Després d'un temps, per fi vam quedar citats amb unes noies de la "Congre" (Congregació Mariana), per una tarda de dissabte. Ens vam posar ràpidament a organitzar-ho tot, per poder produir una bona impressió. Lo primer que vam haver de fer, és demanar l'oportú permís als "hermanos" perquè poguéssim entrar noies a l'escola, ja que havien de venir fora d'horari escolar i no sabíem si ho veurien bé. No ens van posar cap impediment, al contrari, se'ns en van oferir uns quants per ajudar-nos i col·laborar amb nosaltres, i és que el morbo funcionava i això de que unes nenes de les monjes vinguessin per assajar al col·legi els excitava força.
El dia de la cita imperava un cert nerviosisme entre nosaltres, i
ben polidets vam anant apareixent per la barberia a primera hora
de la tarda en espera i amb el dubte per veure si realment
vindrien.
Cap a mitja tarda a l'hora assenyalada, vam baixar tots cap al
pati amb un parell de guitarres per esperar-les tot dissimulant.
Ens vam col·locar a la balustrada del replà de l'entrada principal
que com que estava a l'alçada de la porta del carrer per on havien
d'entrar si venien, ho podíem controlar millor.
Ens van fer esperar una bona estona i quan ja començàvem a
posar-nos nerviosos tot intuint que tot allò se'n anava en
orris, lo Dario, que per això tenia un sisè sentit va donar la
veu: ja venen!. Tos a una vam fer un saltiró i ens vam dirigir
botant d'alegria cap a la porta per donar-los-hi una bona rebuda.
L'alegria que portàvem a sobre aviat es va agrir, ja que amb les
presses i els saltets al pobre Eloi, que és el que tenia la
guitarra més bona, se l'hi va despenjar i l'hi va caure a terra
amb tanta mala fortuna, que al colpejar-se just on la tapa de
ressonància s'ajunta amb el lateral, per la pressió de les
cordes es va obrir com una magrana. En aquell moment a l'Eloi si
l'hi punxem no l'hi surt ni una sola gota de sang.
L'ambient es va glaçar i per una estona no sabíem ben bé que fer,
si plegar la guitarra de terra, si anar a rebre les noies, si
consolar a l'Eloi... Colpits per l'inesperat esdeveniment en un
fet i no rés ens vam trobar cara a cara amb elles: -Hola, què tal
com esteu, veureu és que la guitarra... voleu pujar on assagem?
Enfilant les escales cap a la barberia, mentre anàvem guiant-les
també anàvem consolant a l'Eloi: -tranquil, que la guitarra la
portarem al senyor Payà i te la deixarà de puta mare, no et
preocupis que fot meravelles i no és gens car...
Un cop a dalt i fetes les presentacions de rigor, aviat ens vam
posar d'acord i així va ser com la Paquita Vidal, la Mercé Pigem,
la Núria Trepat, la Montse Viñas i la Maria Jesús Oteyza, van
entrar a formar part de la Veu del Poble...
Festival Folk a "Les Bases". Any 1969. Esq a dreta: Dario,
Jordi C, Josep, Marco, Jordi A, Montse, Eloi, Albert, Merche, Nuria |
Tot això ens va fer viure una època intensa i plena de records. Potser per la intensitat i les ganes de seguir fent coses i evolucionar, un cop passat l'estiu, on per lògica es parava tota activitat, sense cap trauma les noies van deixar el grup, i ens vam veure obligats a buscar-ne d'altres que volguessin participar, amb tots els inconvenients i problemes que això comportava d'entrada, però La Veu del Poble sense participació femenina ja no hagués estat lo mateix. Com que per sort, sempre aconseguíem lo que ens proposàvem, vam contar amb la col·laboració de la Maria Jesús Oteiza, que era l'única que va continuar, la Marimé Mejón, la Neus Cases, la Gemma Rodamilans i la Maria José Blavia. Així va ser com vam poder mantenir la formació i vam seguir actuant sense tenir que variar gaire el nostre repertori. (Memòries de La Veu del Poble)
Segona formació mixta de La Veu del Poble amb les noves incorporacions musicals femenines: Ma José Blavia, Neus Casas, Gemma Rodamilans, Marimé Mejón i la veterana Chus Oteyza |
Chus, Marco, Gemma |
Marco, Mercé i Paquita |
Chus, Nuria, Eloi, Jordi i Dario |
Els Festivals Folk a la Lleida dels 70' i La Veu del Poble.
Aquest itinerari musical tan incipientment iniciat a "La Barberia", comença a madurar i passa de l'àmbit privat als escenaris dels col·legis i centres cívics etc., per a entrar després, sota l'aixoplug d'entitats difusores de la cultura a escenaris més oberts, teatres, pavellons, cinemes, i altres auditoris amb més aforament i per tant amb més audiència. D'aquesta manera es desenvolupen i despleguen estratègies i activitats dels clubs culturals i esportius, com Els Huracans, o el Sícoris Club, entitats com l' Escola Normal (Magisteri), els Ateneus, Cercle de Belles Arts i altres ens compromesos amb la societat, que amb ganes de recobrar parcel·les de llibertat comencen a emprar el món de la música Folk per a programar - malgrat les restriccions i dificultats governatives- activitats culturals i musicals que tenen un ampli ressò en la societat, en les persones i en els mitjans de comunicació.
Conforme avança la dècada dels 70's, aquest música Folk internacional trobarà també una evolució cap a harmonies vocals i melodies més elaborades de la mà de grups com Crosby Still Nash i Young, amb evolucions de cantautors amb un enfocament més de rock (el mateix Bob Dylan es passa a la guitarra electrica, o Bruce Springsteen), i altres iniciatives musicals que enriqueixen i evolucionen aquest moviment, que transita cap al Folk-Rock, sovint compartint cartells i escenaris de la mà dels solistes i grup melòdics, més "Rockeros" o experimentats, en el cas de Lleida, amb grups com Virtuts Homólogues, Balar's, Lord's, Sajar's, Odin grup, Ibaceta, The Crows, Duendes Locos, Jaguar's, Topiloco, Ozono, Joan i Jordi, i molts d'altres.
Cartelleria de concerts Folk a Lleida entre 1968 i 1976 |