Els Festivals Folk a Lleida. Actuacions i Repertori:
Organització dels festivals Folk a finals dels anys 60's
 |
| Cartelleria i Flyers de Festivals Folk a Lleida, anys 1968-1976 |
A partir de les iniciatives d'entitats cíviques i associacions, com el Sícoris Club, Club Huracans, Cercle de Belles Arts, o centres com la Normal (Magisteri), o les parròquies més progressistes, es programava els concerts i actuacions de música Folk.
Atès el context polític del moment, no era fàcil aquesta programació, especialment, l'obtenció de les autoritzacions governatives. Calia passar al Govern Civil les dades de l'event, els grups intervinents, cançons a interpretar, lletres etc. Sovint es demanava el carnet d'artista professional o be el seu succedani "Carnet de Artista de Teatro, Circo i Variedades", que expedia el Règim a través del Sindicat, i que possibilitava l'actuació en públic. Al menys un dels músics (que òbviament era qui donava la cara) tenia que disposar de lèsmentat Carnet.
 |
| Carnet de músic del Sindicato Nacional del Espectáculo, del Marco |
Des del punt de vista burocràtic i d'organització, inevitablement, l'entitat responsable del concert, patia per superar el seu particular Gòlgota: Havia d'iniciar els tràmits i planificar les activitats, cartelería, publicitat, contracte i reserva de local, fiances, declaració per escrit de les cançons i les lletres complertes, dipòsit de drets d'autor etc. sense saber si l'activitat seria finalment autoritzada.
Sovint aquesta autorització o permís governatiu, arribava hores o minuts abans de l'inici de l'acte, que podia no començar o esser suspès en qualsevol moment per l'autoritat (era abastament emprada la "coletilla" Si la autoridad lo permite i el tiempo no lo impide').
Dit d'altra manera, no hi havia cap facilitat per part de l'autoritat per al desenvolupament dels festivals i concerts programats per aquestes entitats.
Addicionalment, durant el desenvolupament, agents per tots coneguts, encoberts pero d'evident i indissimulat aspecte, assistien al concert prenent bona nota del desenvolupament del mateix per a la confecció dels informes corresponents.
Evidentment, l'organitzador perdia diners. Ningú no esperava cap retorn econòmic del concert. En força anys de fer-ne, i en desenes d'actuacions de caràcter públic, podem dir que el grup La Veu del Poble, només va ser retribuït en un cas, que vam guardar per a la història.
Mai ens va importar, ens quedava i en teníem prou amb l'orgull i la satisfacció d'haver col·laborat, i l'adrenalina de les llums i l'escenari.
 |
| Liquidació del festival Folk celebrat el 26 d'octubre 1969 al Palau de Vidre de Lleida |
Les actuacions més rellevants de La Veu Del Poble:
Entre els anys 1969 i 1976 foren molt nombroses les actuacions musicals de La Veu del Poble i en general els grups de Folk, atès que aquesta música estava en el seu moment més puixant.
La Veu del Poble va actuar als festivals en grans espais oberts, com les Basses d'Alpicat (Parque Alcalde Pons), a centres escolars, com el col.legi Santa Anna (les Anes), Congregació Mariana, l'Ensenyança, Maristes Montserrat, Magisteri, a centres assistencials (Residencia Juana Jugán, hospitals), als locals parroquials de centres religiosos: Sant Pere, Esglèsia del Carme, Sta Maria Magdalena, a l'Esglèsia de Montserrat (tot i que aquesta va esser un altra història, un sonat casament de l'alta societat de Lleida i aquí sí que va haver retribució).
També hi hagué actuacions amb força públic a discoteques com el Kipps d'Agramunt, o be teatres, cinemes i pavellons.
Ràdio Lleida amb "Peter", el locutor Pedro Manuel Garcia Fenosa impulsor musical, tota una institució a la radiodifusió lleidatana, també va acollir a la Veu del Poble en algún programa radiofònic, que sortosament ha quedat enregistrat per a la nostra petita història.
Repassem, així, els concerts que van tenir més ressò social, tot mirant de posar una mica de color a aquella Lleida tan monocroma i fosca dels anys 60 i 70's:
Festival Folk al Palau de Vidre. Diumenge dia 26 d'Octubre de 1969.
 |
| Cartell anunciador del Concert Folk al Palau de vidre, Octubre de l'any 1969. |
Potser aquesta va ser la primera activitat palesament multitudinaria a Lleida en el marc de la música Folk. Una proposta musical que va aplegar prop de 500 assistents al Palau de Vidre. La potència organitzativa i la capacitat d'arribar a la societat del Sícoris Club, es va manifestar clarament.
L'estratègia de l'entitat organitzadora, el Sícoris Club, el fet de planificar un presentador a l'acte, com el periodista Jose Antonio Rosell Pujol (que dissortadament ens va deixar el 2018), i el desplegament d'una encertada difusió prèvia del concert als mitjans de comunicació serien rellevants per a l'èxit de l'acte.
Es començava a fer bullir l'olla uns dies abans, als mitjans de comunicació i amb entrevistes a la ràdio (Ràdio Lleida, Programa de Peter Garcia Fenosa):
 |
| Ressenya a la premsa local anticipant el Concert Folk al Palau de Vidre |
 |
| Anticipant l'activitat i el repertori del Concert Folk al Palau de Vidre |
 |
| Diario de Lérida 23 Oct 1969, potser la única ressenya de l'event redactada en Català |
 |
| Entrada al Palau de Vidre per al concert Folk. d'Octubre de 1969. Preu: 15 pessetes de l' època (9 cèntims d'€ d'avui) |
El concert - festival Folk es va iniciar puntualment, a partir de les 11,30h del dia 26 d'octubre de 1969. Les actuacions es van desenvolupar per part del cantautor Joan Enric Farreny i dels grups anunciats: La Samfaina, Plats i Olles, Grup Folk Sícoris, i La Veu del Poble, i una actuació final conjunta de tots els participants.
Les crítiques i conclusions als mitjans de comunicació social amb posterioritat al concert, no es van fer esperar.
 |
| Crònica anònima del concert Folk al Palau de Vidre d'Oct. 1969 |
 |
| Diari La Mañana. Crònica de J. A. Rosell respecte del Concert Folk al Palau de Vidre 1969 |
 |
| La Mañana 30 d'octubre de 1969 |
"Capítulo que constituyó casi una sorpresa fueron los conjuntos participantes. Todos leridanos, muy jóvenes, nos dieron una versiones muy en su punto de intención, excelente ritmo y expresión sincera que es como debe expresarse la Cançó Folk."
Festival Folk al Cinema Fémina. Dimarts dia 6 de gener de 1970.
 |
Cartell anunciador del Concert Folk al Cinema Fémina. Dia 6 de gener de 1970.  |
El dia de reis de l'any 1970, el Sícoris Club replicava l'exitosa experiència del Festival Folk celebrada al Palau de vidre l'any anterior, i la traslladava al Cinema Fémina.
Pràcticament intervenien els mateixos grups (llevat de La Samfaina).
Amb els antecedents de l'èxit de la anterior edició, els mitjans de comunicació van estar molt més expectants i amatents al tema. Curiosament, també el fet que es celebrés en un espai tancat com un cinema, va donar una mica de tensió i neguit a la organització, possiblement per pressions administratives i de control de 'l'ordre públic'.
El fet generà suficient expectació com per a ocupar, al dia següent, una plana sencera, imparell, al diari "La Mañana", amb un article signat per Juan Riera, reputat cronista musical de la ciutat i biògraf d'Enric Granados i Emili Pujol.
Riera, en la seva crònica animava al jovent a continuar aquesta línia musical i aprofundir en l'aprenentatge musical.
 |
| Article de Juan Riera al diari La Mañana de 7 de gener 1970. Festival Folk al cinema Fémina. A les fotografies, Marco A Remacha, Josep Clotet i Enric Farreny |
En aquest concert, es mirava ja tot una mica més 'amb lupa', tant des del punt de vista del control policial, amb visita inclosa de la Brigada (policia política) als camerinos (ara en diríem Backstage) per a controlar-nos un altre cop les cançons i les lletres que anàvem a cantar i assegurar que no s'improvisés res. Tot això era conseqüència de la puixança que anava agafant aquest moviment Folk i l'interès que generava a tots els nivells. També, com veurem, des del pla de la respectable audiència pujava l'exigència, el nivell, les expectatives i l'interès i curiositat dels assistents.
Tan va esser així que vàrem contestar en el mateix mitjà, "La Mañana", amb la nostra modesta opinió.
 |
| Resposta de La Veu del Poble, del dia 17 de gener 1970. Es curiós i casual l'anunci del peu de l'article |
Com es veu la sang no va arribar al riu, però mai defugiríem, a la Veu del Poble, de mantenir a un alt nivell la nostra professionalitat, i la nostra decidida voluntat d'emprar tots els recursos i totes les eines d'expressió musical i artística per arribar al públic i fer-li passar una bona estona.
Una ressenya o crònica seriosa i ben documentada d'aquest concert, al "Diario de Lérida", fou la crítica musical de la musicòloga, pedagoga i pianista Alícia Font i Puig, aleshores presidenta de l'Associació de Música de Lleida, professora del Conservatori municipal, i directora a Lleida del Conservatori Superior del Liceu. Clarament el Diario de Lérida disposava de molt bones col·laboracions.
A l'article, Alícia Font valorava positivament la qualitat de les interpretacions i l'esforç realitzat per tots els grups per a assolir l'excel·lència.
En el cas de La Veu del Poble, alaba "la buena conjuntación de la Veu del Poble".
 |
| Carta al director del Diario de Lérida en relació al Festival Folk de 6 de gener 1970 |
Com es veu, doncs, s'estava produint una certa maduresa en el públic que anava a aquests concerts, es feia preguntes i prenia posició, el que era francament positiu.
La Veu del Poble en una disco? Actuació de "Madeja" a la discoteca Kipps, d'Agramunt. Dia 6 de març de 1971
 |
| Anunci de la festa a la discoteca KIPPS, amb l'actuació de "Los Madeja" |
Es tractava de col·laborar amb Radio Lleida, un lloc on teníem molt bona acollida per part de Peter, en Pedro Gracia Fenosa, un gran professional de la ràdio.
Ràdio Lleida, amb el seu programa "Hora Punta", va organitzar un acte lúdic amb diverses actuacions, desfilades de models, música i varietats. en aquesta discoteca.
Certament, no era aquest un espai idoni per a la música Folk, però atesa la deferencia de Peter, vam decidir cooperar La Veu del Poble, ara bé, sota un nom diferent que substituís i dissimules la nostra col·laboració.
Fèiem així, especialment pensant que el programa seria radiat i que per tant, atesa la difusió massiva del concert, i que alguns dels membres del grup tenien prohibida la participació, calia dissimular-nos sota un altre nom. Vam escollir MADEJA, perquè sense dir res, ho dèiem tot, ja que es tracta de les inicials del nom real de cada un de nosaltres. Marco, Antonio, Dario, Eloi, Jordi, José Francisco i Albert.
 |
| Crònica prèvia de la Festa a KIPPS, amb l'actuació de "Los Madeja" |
Tan exitosa activitat musical i social, així com la precisa execució logística prèvia i posterior al concert, que no explicarem, es quelcom que hem d'agrair als managers del grup, Ramon i Quelo, companys que, potser darrera de l'escenari, però de manera amatent, silenciosa i efectiva feien la seva feina amb gran competència i professionalitat. Vagi aquí per a ells el nostre sincer reconeixement.
Ramon i Quelo (Any 1970)
La Veu del Poble al Concert "Flor de Vent Folk" - homenatge a Joan Enric Farreny, el dia 26 de desembre de 1976.
Transcorrien els anys i, sense saber com, el temps i la vida ens van passar per sobre. Tot i que el moviment Folk havia anat evolucionant i enriquint-se amb aportacions d'altres estils, l'esperit que l'animava continuava viu.
Joan Enric Farreny, escriptor, poeta, músic, esportista i gran persona compromesa amb la societat, company a tants concerts, moria prematurament, als seus 23 anys, en un dissortat accident de muntanya el dia 28 de maig de 1976.
El món Folk de Lleida, commocionat, va preparar un concert de record i homenatge, que es va celebrar al teatre de l'Escola Normal (Magisteri) el dia 26 de desembre del mateix any.
Molts ja no estàvem físicament a Lleida, però la intensitat de l'acte i el record de l'amic ens va empènyer el dia de Sant Esteve, a reunir-nos, un darrer cop, per a fer aquesta sessió d'homenatge musical i poètic a l'amic, i de recolzament a la seva família.
Per a aquella ocasió la Veu del Poble va composar una cançó, que sens dubta va esser el leitmotiv de l'event, fins al punt de donar nom al concert-homenatge. La cançó, d'un aire emotiu però seré, es titulava "Flor de vent", al·ludint a la meravellosa i rara flor que, només en circumstàncies molt comptades, es pot trobar a la muntanya.
 |
| Cartell del Concert homenatge a Joan Enric Farreny. Desembre 1976 |
Mai en l'historia musical de Lleida, s'havia produït una manifestació col·lectiva d'aquesta magnitud.
Novament els mitjans de comunicació feien abast ressò de l'emotiu concert.
 |
Cròniques del Concert Homenatge a Joan Enric Farreny. Flor de vent Folk, any 1976 |
En aquesta altra valoració dels mitjans, també queda palesa la bona sensació de l'actuació de La Veu del Poble, que va repetir el petit "numeret" de la coreografia a la cançó "Natural Man"
..."Lo mejor del festival, fue en la actuación de "La Veu del Poble". Con buen humor -basta recordar el "numerito" del trio coral- se pusieron al público en el bolsillo. Recordaron las canciones que interpretaban en su época en activo y compusieron una canción "Flor de Vent" en homenaje a la memoria de Joan Enric,"
© La Veu del Poble 2022. Drets reservats.